Visitar el Perigord
Aquesta antiga comarca, que actualment no coincideix ben bé amb cap divisió administrativa, perviu en l’ideari i nomenclatures de les poblacions, i ha esdevingut una gran marca turística, amb una imatge molt forta dins a França mateix, però també coneguda a l’estranger. Les característiques principals serien un paisatge preservat, una important quantitat de viles i castells conservats i cuidats, i, finalment, una gastronomia amb fama de ser de les millors, el país de la trufa i el “foie-gras”.
Issigeac forma part del Perigord, però està situat a l’extrem sud-occidental de la comarca. Aleshores, per a un millor coneixement del conjunt, es pot programar un circuit que passant per Sarlat, una ciutat petita, però una joia de l’arquitectura medieval i renaixentista, visiti els pobles i castells de la vall del Dordonya, i, si es vol, ens porti fins a Perigueux, la ciutat capital del Perigord, o bé, ja una mica fora de la comarca fins a Rocamadour, un dels santuaris més espectaculars i visitats de França.
La visita es pot organitzar com millor sembli, aturant-se al matí a Beynac o la Roque-Gageac, que quasi venen de passada, i voltant per Sarlat més o menys a l’hora del dinar. Sarlat està plena de bonics i excel.lents restaurants, que per un preu no excessiu permet tastar la gastronomia del Perigord. I continuar a la tarda cap a Perigueux, o allargar el trajecte fins a Rocamadour. També podem començar la visita a Sarlat, i dedicar la tarda, de tornada, a conèixer els pobles de La Roque-Gageac i Beynac, o pujar a Domme, o visitar altres castells.
Afegim uns breus comentaris sobre alguns del llocs citats:
Sarlat
La perla tuarística del Perigord. Casc antic medieval i renaixentista perfectament conservat i restaurat. Va ser objecte d’una gran inversió després de la II Guerra Mundial, per interès de l’aleshores ministre de cultura André Malraux. Gran afluència de visitants al mes d’Agost, però molt més tranquil.la la resta de l’any.
Sarlat és a uns seixanta quilòmetres, però pel camí, segons quina carretera agafem, podem passar per:
La Roque Gageac
Petit poble a tocar el riu, d’aquells que se’n diuen de postal. Evidentment titulat “Un dels pobles més bonics de França”. Merescut. Hi ha un embarcador per passejar amb gavarra pel Dordonya.
Beynac
Castell espectacular i poble cuidadíssim, amb vistes extraordinàries sobre el Dordonya. Reuneix les qualitats característiques del Perigord: un castell imposant, poblet de cases d’arquitectura típica, i a tocar el riu Dordonya, considerat el més preservat i bonic de França, actualment.
Per aquesta Ruta Via Michelin calcula una hora i mitja, amb 57 quilòmetres fins a Beynac, i un total de 72 quilòmetres fins a Sarlat. La Roque-Gageac queda entremig, a 6 quilòmetres de Beynac i 10 de Sarlat.
Perigueux
La capital administrativa, un xic més gran que Bergerac. Hi trobem una gran catedral romànica, i d’altres monuments dins un bell casc antic. Tots els serveis i botigues d’una ciutat francesa mitjana, on fa de bon passejar.
A una hora i escaig de trajecte fins Issigeac.
Rocamadur
Santuari penjat a la roca, força espectacular. Molts visitants a l’estiu, però també amb molts serveis. Comparable en alguns punts amb Montserrat, també és un dels santuaris més visitats de França.
LA FAÇANA ATLÀNTICA
Bordeus – Bordeaux
Si mirem des d’ Issigeac cap a l’Atlàntic, l’Oceà tal com diuen els francesos (el Mar és el Mediterrani), el primer gran centre d’interès que hi veiem és la ciutat de Bordeus. És la principal ciutat de la vessant atlàntica de França, tal com ho és Marsella per a la mediterrània. A més exerceix de capital de la regió d’Aquitània, regió a la qual pertany Issigeac.
La riquesa i llarga tradició històrica de la ciutat es reflecteix en el seu llegat arquitectònic, que ha merescut figurar a la llista del patrimonis mundials de l’Unesco, tant per la unitat del seu conjunt com pel manteniment de l’arquitectura clàssica, dins un perímetre que cobreix quasi la meitat de la ciutat.
A més de l’esforç de conservació, els bordelesos han innovat instal.lant uns tramvies que s’alimenten des de terra, i, per tant, estalvien els fils penjats al mig del carrer, mantenint unes perspectives netes, i circulant alhora d’una manera silenciosa.
Saint Emilion
De camí cap a Bordeus, i abans d’arribar a Libourne, hi el poble de Saint Emilion, que no és gaire gran, però és molt conegut arreu del món pels seus vins. També hi trobarem antigues construccions medievals, conservades i ben presentades. És també una de les poques poblacions de França, menys d’una dotzena, que conserva encara les muralles medievals, i gaudeix del reconeixement com a patrimoni mundial de l’UNESCO.
Cadillac i el Castell de la Brede.
Són dues poblacions diferents, i un xic distants una de l’altra. Però si volen anar o tornar de Burdeus per una carretera diferent de la que passa per Bergerac i Sainte Foy, podríem aturar-nos en un d’aquest llocs.
Cadillac és un poble petit, bonic, enmig de les vinyes, amb un castell visitable, que permet una visita distreta. El que crida l’atenció, especialment pels afeccionats als cotxes, és que la marca de cotxes de luxe més prestigiosa d’Amèrica porta el nom d’aquesta petita població. I no és pas casualitat, malgrat la visita de la població no ho recordi per res. El lligam bé de que un noble francès, explorador i colonitzador de la zona americana del grans llacs, portava aquest cognom. Va ser el fundador de la ciutat de Detroit,que vol dir “estret” en francès, i és la capital automobilística d’Amèrica.
El castell de Labrède, a més de ser visitable i voltat del seu fossat ple d’aigua i jardins a la francesa, també té un interès cultural. Va ser el lloc de naixement del filòsof francès Montesquieu, que en va ser propietari, i on va escriure el famós “L’Esperit de les Lleis”, on va descriure la teoria de l’equilibri de poders, que avui encara s’intenta aplicar als sistemes democràtics. Allò del poder legislatiu, l’executiu i el judicial.
Segons Via Michelin, des d’ Issigeac, hi ha 73 quilòmetres fins a Saint Emilion i un total de 121 fins a Bordeus, amb 2 hores i 4 minuts de camí fins a aquesta ciutat.
Seguint la ruta de Cadillac són 93 quilòmetres fins aquesta població, 114 quilòmetres fins a La Brède, i un total de 136 quilòmetres per Bordeus, amb 2 hores i 26 minuts de trajecte.
Arcachon i la duna de Pyla.
Per a qui vulgui contemplar l’Oceà, o banyar-s’hi, Arcachon és un clàssic de les platges franceses, amb el seu arrecerat “bassin”, i la costa més propera a Issigeac. Si hi aneu val la pena acostar-se, o pujar si esteu en forma, a la duna de Pyla, la més gran d’Europa, i que encara és viva.
El trajecte que Via Michelin calcula fins Arcachon és de 172 quilòmetres, fa passar per Bordeus, dura 2 hores i 39 minuts, i utilitza 57 quilòmetres d’autopista gratuïta, la de l’entorn de Bordeus.
UN SALT CAP A LA PREHISTÒRIA
Per a qui tingui interès per la Prehistòria, la vall del Vezère és a menys de seixanta quilòmetres amb Les Eyzies de Tayac com a centre. Considerada com capital mundial dels llocs i de l’art prehistòric és on es localitza el Museu Nacional de la Prehistòria i a prop d’importantíssims punts d’aquell art com les coves de Lascaux, i molts d’altres.
Els penyasegats calcaris excavats pel Vezère, que és un afluent del Dordonya, i les seves coves grandioses, van ser un magnífic aixopluc per als homes que van viure allà fa uns 20.000 anys. A més de permetre l’expansió de tota una cultura, algunes coves han conservat el seu art fins als nostres dies, admirant-nos amb la qualitat, tècnica i elegància de les seves creacions.
Les coves de més anomenada mundial son les de Lascaux, vora el poble de Montignac, però aquestes, com passa amb les d’Altamira, ja no poden ser visitades pel públic. Podem entrar a veure una reproducció feta fa uns anys, i actualment n’estan preparant una altra.
En canvi les que podem veure a Font-de-Gaume sí que són les originals, i són prou impressionants tant per la qualitat com per la quantitat. Situades a uns dos quilòmetres de la població de Les Eyzies, s’ha de comprar l’entrada amb una certa antelació, sovint del matí per a la tarda, ja que la visita, sempre acompanyada es fa en grups reduïts. Si bé la recepció on venen les entrades es al peu de la carretera, l’accés a la cova es bastant costerut, encara que no molt llarg.
S’anuncien com les úniques pintures prehistòriques autèntiques que encara es poden visitar, però no sabem pas quan de temps les mantindran visitables per a tothom.
Per anar a Les Eyzies, son 54 quilòmetres, i per Montignac, on hi ha les coves de Lascaux 78 quilòmetres, que es poden fer en una hora fins a Les Eyzies, i mitja hora més fins a Montignac.
Segons com, es pot combinar aquesta sortida, amb la visita de Sarlat o de Perigueux, ja que la població de Les Eyzies queda més o menys a mig camí entre una i l’altra, i el paisatge de la vall del Vezère pot ser tant bonic com el de la Dordonya.
Per saber-ne més:
Les coves de Lascaux: www.culture.gouv.fr/culture/arcnat/lascaux/fr
Per les de Font-de-Gaume: http://ca.wikipedia.org/wiki/Font-de-Gaume
Per horaris de visita: www.leseyzies.com
http://www.espanamed.com
