Ara com ara, la millor manera, per no dir la única, d’anar còmodament a Issigeac es el cotxe. El molt proper aeroport de Bergerac-Roumanière, a uns 15 quilòmetres, nomès te vols amb Anglaterra, París i Holanda.
Així, amb cotxe, tant si sortim de Collbató, de Santpedor o de Barcelona, el trajecte més curt és el que travessa els Pirineus per la Cerdanya, utilitzant els túnels del Cadí i del “Puymorens”.
Passat Puigcerdà, i ja dins territori francès, seguim les indicacions de Foix i “Toulouse”, ciutat per la qual hem de passar, almenys pel seu perifèric. L’autopista de peatge que podem agafar més avall de Foix, aconsellable perquè és molt directa i tranquil·la, ens hi porta connectant amb l’autopista que ve de Montpeller. Si no volem entrar a la ciutat el perifèric ens permet superar-la sense trobar cap semàfor, i si no hi ha embussos, mantenint una velocitat d’uns 90 Km./h. Cal anar seguint les indicacions de “Bordeaux”, quan es va cap a Issigeac, i de “Montpelier” quan es torna cap a casa.
Seguint per l’autopista de peatge direcció Bordeus, fets un centenar de quilòmetres després de Tolosa, arribem a la sortida d’ Agen, que és la nº 7, que cal prendre tot seguint la Nacional 21 (RN21). L’indicador a seguir és el de la ciutat de Perigueux, ja que el de Bergerac no apareix fins que falten uns 25 o 30 quilòmetres per arribar. Dins d’aquesta N21 i just al sortir de la població de Castillonnes hi ha el primer trencant que ens porta a Issigeac. Si us passeu n’hi ha un altre una mica més enllà a la població de Plaisance. Tot plegat fa uns 75 quilòmetres des de l’autopista.
D’aquest trajecte, la part final pot ser modificada, sobretot si utilitzeu GPS. Aquest aparell sol recomanar la sortida a la població de Moissac, uns seixanta quilòmetres desprès de Tolosa, i també et porta, per carreteres comarcals i locals fins Issigeac. Encara que realment sigui més curt en distància, no gaire, fa travessar les serres del Quercy, cosa que implica més corbes i desnivells que viatjant per la Nacional 21. També és una ruta més complicada de seguir si no és disposa dels mapes adequats o del GPS.
Una altra trajèctoria és la que passa per la Vall d’Aran. Es més llarga que la de la Cerdanya, concretament 77 quilòmetres més si fem cas de ViaMichelin, que també li calcula l hora i 55 minuts més de camí, però té l’avantatge que no cal pagar cap peatge, i, resulta la més barata de totes. Una bona alternativa si es disposa de temps i ganes de conduir.
No és complicada de seguir, ja que només cal seguir les indicacions de Vielha i continuar fins a la frontera i seguir per la N125, fins a prop de Montrejeau, a uns 37 quilòmetres, continuar per la N117, i prop de Lannemezan , enfilar cap a Auch per la D929, i prop d’aquesta ciutat agafar la N21, que ja ens porta fins a 5 quilòmetres d’Issigeac. A partir d’Agen comparteix trajectòria amb l’anterior.
Passant per aquí es circula, a França, exclusivament per carreteres nacionals i departamentals, que solen estar ben senyalitzades i asfaltades, però no estan pensades per córrer massa, ja que presenten corbes i força limitacions de velocitat, que a més ja està limitada generalment a 80-90. Travessen moltes poblacions, cosa que alenteix la marxa, però, per contra, ofereix molt serveis: botigues, supermercats, gasolineres, etc. (recordeu els horaris francesos que a les 12 del migdia ja tanquen molts establiments , i a les 6 o 7 de la tarda gairebé tots).
Finalment la més llarga de totes, i la més cara, és la de l’autopista de La Jonquera, i l’autopista francesa del “Dos Mars”, i que va del Mediterrani a l’Atlàntic, passant per Tolosa. És una alternativa en cas de mal temps, sobretot a l’hivern si hi ha neu als Pirineus, o bé si preferiu la comoditat de l’autopista. També pot resultar interessant si el punt de sortida és Barcelona ciutat.
L’adreça a seguir és arribar a La Jonquera, i continuar fins a prop de Narbona, on s’agafa la A61, direcció Carcassona i Toulouse. I aquí seguint les indicacions de “Bordeaux”, ja som en el camí comú del trajecte dels túnels pirinencs, que s’ha descrit en primer lloc.
De trajectes n’hi poden haver molts més, amb les seves variants. Tants com vulgueu. Els citats son orientatius de les trajectòries principals. Una variant interessant, per exemple, si heu decidit passar pels túnels, i a més fa bon temps i l’horari ho permet, és passar el coll de “Puymorens”. La carretera està en bones condicions, i només perdeu entre un quart i mitja hora. A més d’estalviar-vos el peatge aconseguiu veure els extraordinaris paisatges del coll, a 1800 metres. Això si fa bon temps, cas de boira, pluja o neu, millor el túnel.
Comparativa de dades, segons ViaMichelin, sortint de Collbató, trajecte mitjà entre el de Santpedor i el de Barcelona.
Trajecte de Cerdanya Trajecte Vall d’Aran Trajecte La Jonquera
1-Túnels Cadí i Puymorens 2- Vielha i Auch 3- Autopista
479 Km. 556 Km. 609 Km.
06h 17m. 08h 14m. 06h.11m.
Quan arribem al poble, per la carretera que sigui, cal seguir la circumval·lació fins a trobar la rotonda . El carrer que enfila cap dins el nucli és el carrer Cardenal. Can Roger es més aviat a la meitat d’ aquest carrer, al nun 15, a mà dreta, a uns 200 metres.
Podeu entrar amb el cotxe si voleu, i aparcar davant la casa, si no està ocupat. Cosa molt pràctica per descarregar paquets. Dos detalls només,
no deixeu el cotxe aparcat al carrer Cardenal i als altres del recinte el dissabte al vespre, perquè l’endemà hi ha el mercat que comença molt d’hora. El dissabte tothom els treu, i hi ha bons pàrquings a l’exterior del nucli.
Encara un altre comentari sobre les carreteres franceses, especialment si es viatja a la nit: el risc de trobar o topar amb animals a la carretera. A la zona d’Issigeac i a bona part del trajecte els senglars, cabirols, etc. son abundants i s’acosten o travessen les carreteres bastant imprudentment.
