Situació
Issigeac es situat a la plana, una plana ondulada amb algunes elevacions, però al contrari de Collbató, Santpedor o Barcelona, i molts altres punts de Catalunya, no trobem una línia de muntanyes que delimitin l’horitzó. Aquí som ja al començament de la gran plana nord-europea que, seguint la costa de l’Atlàntic, arriba dels Pirineus als Urals.
Aquesta proximitat relativa a l’Atlàntic, d’un xic més de cent quilòmetres, dona a Issigeac un clima oceànic, temperat, molt adient amb la seva posició geogràfica, pràcticament equidistant entre l’Equador i el Pol Nord.
Climàticament parlant, podem esperar pluges més sovintejades que a Catalunya, i cels amb núvols molt freqüents. Aquestes condicions donen un paisatge força verd, encara que siguem al Perigord Porpra, amb boscos de roures i d’altres caducifolis, ben diferents dels pins del Bages o del Baix Llobregat
Per a la consulta de previsions meteorològiques la referència es www.meteofrance.com, que dona previsions gratuïtes fins a quatre dies pel conjunt de França, i de dos dies, també sense pagar, per a la regió o departament. Cal buscar regió d’Aquitània, departament de la Dordonya, on surten les poblacions de Bergerac i Eymet , bastant properes a Issigeac.
En català, podeu trobar informació detallada del temps que fa a la zona a www.infomet.fcr.es buscant a temps actual, Europa, i a la zona de França on hi ha Issigeac, cliqueu fins a trobar Bergerac-Roumanière, que és un aeroport, petit, que hi ha a uns 10 quilòmetres d’Issigeac.
Un xic d’història
El poble recorda perfectament la seva estructura medieval, i manté moltes cases d’aquella època, fet que li dona un encant reconegut, però els seus orígens poden ser molt anteriors, amb moltes traces de poblament prehistòric, no gens estranyes donada la relativa proximitat a la vall del Vezere, que aplega restes de cultura i art prehistòric de primera línia mundial.
Tal com suggereix l’acabament del nom en -ac, característic diuen de les poblacions d’origen gal.lo romà, a Issigeac s’hi trobaren, fa uns vint anys, restes d’una vil.la d’aquella època.
La primera citació escrita del lloc és datada de l’any 1008, i cent anys més tard hi consta l’existència d’un monestir. Depenent inicialment de Bergerac, la vila passa a ser propìetat dels monjos, i, més tard, dels bisbes de Sarlat.
És en aquesta moment, cap al segle XIII que la vila s’envolta de muralles, per protegir-se durant la Guerra del Cent Anys. I fou en aquell temps, el 1298, quan es signa el document dels “costums”, un curiós detall de com es regia la població aleshores. D’altres poblacions de la zona, sobretot les bastides, també disposen de reglaments semblants, que protegien, fins a cert punt, els seus habitants dels abusos senyorials.
Els bisbes de Sarlat, que esdevenen senyors d’Issigeac el 1351, edifiquen l’església, però les Guerres de Religió, que afecten durament Issigeac porten a la destrucció de l’esglèsia i el castell. Els mateixos bisbes de Sarlat reedifiquen l’església i el castell tal com els veiem avui, ja dins el segle XVII, esdevenint el castell un dels llocs de sojorn d’aquests bisbes o dels seus familiars.
Els esdeveniments de la Revolució francesa afecten Issigeac, però no més que les altres poblacions, i amb els canvis de poder consegüents, continua la seva activitat centrada en la producció agrícola i uns quants serveis.
Al segle XIX arriba el ferrocarril, amb estació pròpia als afores de la vila, però és una línia d’àmbit comarcal, que va de Marmande a Bergerac. El servei s’atura a la primera meitat del segle XX, poc després de la Segona Guerra Mundial.
Per a més detalls de la seva història podeu consultar www.issigeac.fr una web que manté l’Ajuntament actualitzada, i que també dona informació al visitant de les activitats i els serveis que hi ha a la vila. Aquest web ,però, publica en anglès i holandès, a més del francès. Si voleu informació d’Issigeac en català podeu consultar la Wikipèdia, http://ca.wikipedia.org/wiki/Issigeac
on Issigeac hi té una entrada.
